Papallona

.................................................................................................
Ha arribat el Bon Temps i sense el meu permís ha volgut colar-se a la meva habitació. He hagut d’abaixar les persianes per que no entrés; que es quedés
–junt aquella alegria que sempre va xuclant-li el cul– al carrer, amb la canalla, i que em deixés acomodar-me a les penombres. Aquí em trobo a gust i puc bolcar-me en els meus pensaments, lliure de la flagel•lant llum de la Primavera i del seu càlid i tendre fervor emprenyant-me per sortir de casa.

Que no, que avui el meu cor és un llisar, una àrida estepa on un llop solitari aguaita la seva presa.

I m’accepto així. I cobert d’ombres m’agrada abandonar-me a la música, deixar que emmotlli els meus ànims i que m’arrossegui pels sagins de les tonades. M’agrada lliscar per les corbes que perfilen lletres i esgardissen llibres, ebri d’allò que em murmuren i mullat de la llum embustera d’un fanal. Un bon moment per apagar el mòbil i jugar amb les drogues, orgullós de condemnar-me a l'exili.

Assassino a trets cada segon que em vacil•la, per fer temps a que caigui el Sol i deixi el món insegur i a les fosques, per poder enfilar-me nu a la teulada i veure titil•lar les poques estrelles que romanen fermes al cel.

Llavors sols desitjo tot el temps del món per perdre’m en allò del què sols em queden les restes d’algun record i una petita i efímera esperança...
.................................................................................................



Una cançó que em recomanaren: Andrea Guerra