La mort invicta

TRONTOLLAVEN els trens, els miserables trens,
creuant tota la nit, plens de morts, d'ofegats,
amb aquell llum groguent en totes les finestres,
un estrèpit de ferros, els trens perdent els llistons;
els miserables trens que creuaven la nit,
les llomes de la guerra blavoses amb la lluna,
tots els morts de la guerra, desenterrats, desfets,
el ventre petulant de la recen casada
entre tanta misèria, entre tant d'estupor,
el melic graciós, el ventre de sis mesos,
tots els morts de la guerra, tots els morts de la terra,
els miserables trens que duien els ferits,
els miserables trens que creuaven la nit
amb un cruixir de ferros i un cruixir de llistons,
benes plenes de sang, aquells pèls plens de sang,
tota la nit rodava el miserable tren
amb tots els llums encesos, sense oli en les rodes,
mudes llomes blavoses sota tota la lluna,
el ventre de sis mesos, la fam, la por, l'espant.
Un silenci, una pos, l'amarga polseguera.
Tornaven els cadàvers amb els ossos podrits.
Duien les espardenyes esventrades, la sang
en qualls secs, unes mosques, unes mosques groguíssimes.

Vicent Andrés Estellés

BSO: Miracle, Hedtrip