Ariadna, "Pròleg"

Encara recordo el dia en que Txus va irrompre a les nostres vides. Va sorgir del no-res, com una ombra en l’obscuritat que anava mudant-se de presència humana. I de sobte ja hi era allí, condemnat a ser un xic d’alegria càlida i perenne als nostres cors.

A aquella nit tan freda ens va abrigar amb paraules i adulacions. M’hi vaig emborratxar d’històries i em deixí dur pels sagins dels seus records. Desvaris de bojos, deien alguns. No importava. Les seves memòries prenien vida a la seva boca; i als seus ulls.

Encara recordo com ens va agrair aquell primer suret de vi que vam oferir-li, així com recordo el seu barret, tan original i impossible de dibuixar; així com aquell xandall rescatat d’algun femater. Recordo l’emoció i sentiment amb els que embolcallava cada paraula per regalar-nos-la. Però per damunt de tot recordo, i m’agrada recordar, quan s’interrompia a si mateix per mirar-nos fixament, amb els ulls mullats d’un estrany lluïssor melangiós. I demun valencians, deia mentre assentia repetidament.

Aquella nit tan freda fou la primera vegada que vaig sentir-ne parlar d’Ariadna. Va passejar-se com un esment qualsevol entre aquell cúmul de contes fantàstics, però sols pels qui no van saber escoltar de debò; aquell gest estrany i fugaç al rostre d’en Txus, i l’esclat de vida a la seva mirada apesarada cada vegada que duia aquelles quatre sílabes a la boca, em castigaven amb un calfred que em sotragava fins i tot l’ànima.

Ariadna, un fantasma d’un record aliè al que jo vaig permetre’m assignar-li un rostre y una figura, com un regal per quan volgués guaitar pels meus pensaments; que m’embruixaria i que s’arrossegaria per la meva vida com una presència casolana.

BSO: Lights below, Clann Zú