Absurd

La curva que no vam veure, el taxi que marxava amb dos enamorats clavant-se mà i la veu esquerra que ens recitava les situacions més còmiques al cau de l’oïda. La bruixa es movia engallardida per les ovacions i sotmesa a la dictadura del compàs indígena –voltant la foguera que va cruspir-se-la– mentre l’esperava un noi esquizofrènic disfressat d'Elvis Presley i ansiós per ballar el vals del seu casament. Llavors signàrem un contracte on les lletes s’amuntegaven les unes damunt les altres, i es follaven, i no es deixaven entendre; i ens marcaren com si fossim bestiar clavant-nos una rosa blanca al pit. No vam poder fer més que marxar a dormir a un parc atrezzat per la ment d'en Burton. I fou tan absurd tot... absurd com saber per on para la felicitat i per fer-se el valent no anar a buscar-la. Absurd com tornar a casa abans de les 4:37 am. Absurd com enamorar-se perdudament d’una noia de dibuixos animats –encantadora, això sí–.

Absurd i preciós com l'avorriment.

BSO: Burn the witch, Queens of the Stone Age