Doctor Deseo

L'ambient de cabaret, l'agresivitat rock, la tendresa del soul i l'aroma de l'erotisme més elegant.

La degustació d'una copa de vi, el vertigen d'equilibris impossibles, la sinceritat als versos més amanerats i l'abric de la música vellutada.

El color dels espectacles de varietats nocturns, la pluja de resquícies que abans eren banalitats quotidianes... destrossades a cops de tempo.

Les paraules rebregant els cors, follant-se'ls. Teatre, mims, flors ilul·lusòries entre cascades de somriures, paradís de somnis melancòlics.

Rosada d'emocions, luxúria, desig i embriaguesa; ruixim de pena, d'alegria, de nostàlgia i de rebel·lió.

Una bandera pirata.

Sexe en què no importa la sexualitat.

Contes que encara queden per inventar.

"Abrázame" és la senzillesa, el vestit de la bogeria quan el dolor és ja massa gran. És el crit desesperat que prega per una estima desinteresada i que no busca més que el calor del tacte silenciós; que es desboca i acaba amb l'abraçada sentida de les notes d'un piano una vegada s'ha plorat tot el que s'havia de plorar... quan ja s'ha vomitat l'alma, quan els peus queden lluny del terra i una boirina embolcalla la tristesa.

Pot ser Francis Díez, forner casolà de professió, no té una veu espectacular... inclòs pot fer-se difícil encaixar-la en algun vers. Els seus textos poden pecar de barrocs en algun moment. Però ningú com ell per abocar tot un mar d'emocions i mullar a qui l'escolta (de vegades deixant de costat el sentit metafòric)... i més si la seva veu és acaronada per la d'Aiora. La pesonalitat, l'expressió i el contagi dels sentiment per sobre les formes (molt cuidades també, no ens enganyem).
Doctor Deseo és, al meu parer, un dels grups més infravalorats de l'Estat Espanyol.

Ahora que estás dormida

Ahora que estás dormida
y recorro entre sombras
las luces de tu piel...

aunque a veces me duelan
las aristas del miedo
que me alejan de ti.

Que corro a buscarte,
que escapo de ti;
que bailo silencios,
mi niña de siempre.

Quizás tú seas lo indispensable,
querida, cierta y puta soledad.

Un paisaje de nieve
se acuna en la niebla
con luces de abril.

Que vive en tus ojos,
llora por las esquinas...
luna de ensoñación.

Atrapado en tu silencio.
Atrapado en tu silencio.
Atrapado en tu silencio.
Atrapado en tu silencio.

De terciopelo y tristeza
es el sabor de tus besos
cuando rozan mi piel.

Si me va bien contigo,
pedacitos de sol
endulzan las penas.

Que corro a buscarte,
que escapo de ti;
que bailo silencios,
mi niña de siempre.

Quizás tú seas lo indispensable,
querida, cierta y puta soledad.

Un paisaje de nieve
se acuna en la niebla
con luces de abril.

Que vive en tus ojos,
llora por las esquinas...
luna de ensoñación.

Atrapado en tu silencio.
Atrapado en tu silencio.
Atrapado en tu silencio.
Atrapado en tu silencio.

Abrázame

Cuando la copa
de los sueños está vacía
y miles de abejas,
jugando en las tripas,
me roban las noches...

no me dejes solo,
que ahora soy tan pequeño...
y cuando despierto de una pesadilla
nada cambia, todo sigue igual.

Abrázame, abrázame...
y no me digas nada,
que esta tristeza no me abandona
y este miedo sigue igual.
Abrázame...

Como una noche
de invierno en Noruega,
un manto de escarcha,
un corazón desnudo...
tortura de vida.

No me dejes solo,
que ahora soy tan pequeño...
y cuando despierto de una pesadilla
nada cambia, todo sigue igual.

Abrázame, abrázame...
y no me digas nada,
que esta tristeza no me abandona
y este miedo sigue igual.
Abrázame...

Abrázame...